Wu Zetian (625dC – 705dC)

(Segundo post de Hatsue, que por las prisas de hacer la maleta para irse a Dublin, no ha podido publicarlo y me lo ha ordenado pedido a mi. Albricias!)

Aprendre tota la historia mundial és impossible. Tanmateix, de tant en tant ens agrada intentar sortir-nos del que algú sembla que ha decidit que és el que ens toca aprendre, intentar saber més d’algunes cultures de les que ens haurien d’ensenyar nocions bàsiques, però que ningú ho fa. Mentre preparava una sorpresa que espero que en no gaire temps sigui al blog en col·laboració amb Aningunsitio, em vaig trobar un personatge que els llargs anys de confucianisme masclista (no creat per Confuci, sinó pels que el van llegir i interpretar) no havien pogut erradicar. És difícil arribar a conèixer poeteses o matemàtiques xineses, si ja és difícil conèixer les d’aquí (mea culpa), però vull fer una petita introducció a Wu Zeitan, l’única dona que ha obtingut el títol d’emperador (en masculí, per que no parlo d’una princesa consort, i per que així es va a nomenar a ella mateixa: Huangdi, emperador) i l’ha mantingut durant anys.

 Nascuda durant la dinastia Tang, període en que les dones xineses van gaudir d’una llibertat força gran (per exemple, en aquesta època no s’embenen els peus de les nenes) sobretot dins de la cort, de molt jove va entrar a palau com a concubina de l’emperador Taizong, i a la mort d’aquest, hi va continuar com a concubina del seu fill Gaozong (les llegendes diuen que entre un i l’altre va abandonar el palau per fer-se monja budista, altres diuen que Gaozhon ja era amant d’ella a la vida del seu pare, però res de tot això sembla real o confirmat), on va ser afavorida pel fet que l’emperadriu Wang necessitava una rival per a la concubina preferida de l’emperador, Xiao.

El que es podria haver quedat en una conxorxa de palau, Wu Mei (com era coneguda en aquella època), culta i intel·ligent, ho va transformar en el seu propi benefici, convertint-se primer en la preferida de l’emperador, i després de la mort de la seva filla, en emperadriu consort el 655dC, quan l’acusació de assassinat va caure sobre l’emperadriu Wang. Novament, la llegenda diu que ella mateixa va matar a la seva filla per acusar a l’emperadriu, cosa que mai podrem saber (el que sí se sap és que poc després va matar a l’ex-emperadriu, així com als consellers que es van oposar a la seva ascensió).

Com a emperadriu consort, va regnar a l’ombra no sense problemes i conxorxes, mentre reforça el poder de la seva pròpia família. En el 675, després d’una llarga malaltia, l’emperador va tenir una apoplexia amb el que Wu es va convertir en regent i finalment, en el 690dC, es va declarar emperador de Xina fundant una nova dinastia, la Zhou.

Malgrat la quantitat de morts i conxorxes que semblen envoltar-la, el cert és que el seu govern es considera beneficiós pel poble, ja que va procurar en tot moment que els seus funcionaris fossin els adequats, va reduir els impostos i l’exèrcit, tot i que no va evitar defensar les fronteres quan va caldre. A més, va afavorir el daoisme i el budisme, incloent el DaoDeJing entre els llibres obligatoris pels estudiants, a més d’afavorir la situació de les dones i patrocinant llibres com Biografies de dones importants.

Deposada en favor del seu fill Li Xian en el 705 i morta pocs mesos després, Wu Zeitan va ser considerada una dona ambiciosa i fora de les seves funcions, tot i que els historiadors no van poder negar el bon govern. No és fins a l’època maoista en que se la recupera com a dona xinesa exemplar fins a l’actualitat, on s’ha convertit en una figura popular, tot i que allunyada de la dona que es va fer dir emperador.

 

Notes:

Huangdi vol dir emperador, però com que el xines no té gènere, també es pot traduir per emperadriu. Tanmateix, com que és un títol que tradicionalment només s’atribueixen homes, he preferit traduir-ho al masculí, per que aquest era l’efecte que buscava Wu Zeitan, encara que no arribés mai a vestir-se d’home, com si va fer Hatshepsut.